I si amb la unitat no en tenim prou?

Els processats pel 9-N i l’1-O agraïen ahir “la unitat” que els ha permès salvaguardar el seu patrimoni i respondre a les sancions mitjançant la caixa de solidaritat. Sentint segons qui, es podria dir que es confon “la unitat” amb una “majoria” –per no dir “totalitat”– que 1) fa referència només a un bàndol, 2) cada cop sembla més distant i 3) encara s’ha de veure que servís d’alguna cosa. Perquè de causes que generarien majories aclaparadores però que semblen no tenir fi en tenim a cabassos. Començant per les agressions de tota mena a les dones, continuant pel efectes cada cop més evidents del canvi climàtic i acabant (per dir-ho d’alguna manera) amb la impossibilitat dels discapacitats de moure’s lliurement pel metro de Barcelona.