Santiago Segura, de Canes al gran públic

Ell mateix reia quan li ho recordàvem en aquestes pàgines: la primera pel·lícula que va dirigir Santiago Segura, Torrente, el brazo tonto de la ley, va ser seleccionada per a la Setmana de la Crítica del Festival de Canes del 1998. Mai més ha anat a cap gran festival. Ni falta que li fa: la comèdia Padre no hay más que uno, que ell mateix dirigeix, ha coescrit i protagonitza –amb dues de les seves filles–, acaba de superar el milió d’espectadors. La història d’un pare aclaparat quan ha de passar una setmana sol amb els seus cinc fills no té influències de Bergman o Truffaut, ni picades d’ullet a Antonioni o Tarkovski. Segura parla d’homenatge a La gran familia, i cita reiteradament Esteso i Pajares en els diàlegs. Així no tornarà mai a Canes. Ho sap, però sembla que li importa ben poc.