La meva fruiteria de Granollers és regentada per una família xinesa. El matrimoni ho dona tot en el negoci, abocant-hi hores i més hores, però ni la dona ni l’home parlen català i ben poc d’espanyol, el suficient per entendre’s mínimament amb els clients. Els fills, en canvi, s’expressen en català, castellà i xinès i els caps de setmana assisteixen a uns cursos de llengua i cultura xinesa a Barcelona per allò de no perdre les arrels. M’hi ha fet pensar la decisió de la Junta d’Andalusia de subvencionar entitats andaluses a Catalunya que vulguin fer cursets als qui se sentin perjudicats per la immersió lingüística. Com si les persones d’origen andalús fossin xinesos en terra estranya!.Un exotisme polític promogut per Vox i acceptat pel PP i Cs.