L’escarni dels miserables

És una fabulació, d’acord, però la sentència condemnatòria la donem per descomptada. En una democràcia madura, i no estrictament nominal, l’entrada d’algú a la presó és viscuda com una derrota col·lectiva o, si més no, no és motiu d’escarni. Se’n diu tenir moral, i decència, d’això. Però a l’Estat espanyol no passarà. El linxament contra els líders independentistes serà obscè, fins al punt que no seran pocs els que encara trobaran lleu la pena. I no ho diran quatre desdentats intel·lectuals que amaguen la seva covardia en un compte anònim de Twitter. La ignomínia vindrà de rostres públics que pontifiquen sobre societats dividides, famílies trencades i convivències esquerdades. Preparin el bicarbonat. Avui, o demà, cauran moltes màscares.