Així estem

Així hem acabat. El que no és més que una declaració parlamentària que convida a encetar una discussió retòrica sobre l’autodeterminació ja és un element sota sospita. En nom del santificat ordre constitucional, ni debatre es pot. Això ja ho diu tot sobre el context en el qual ens haurem de moure un cop consumada la barrabassada del Suprem. Però la maniobra dels partits al Parlament també revela on es troba ara mateix l’independentisme institucional. Instal·lat en el gest, bloquejat, sense estratègia a la vista i distret en lluites internes per assolir l’hegemonia. I, davant d’això, ha estat el carrer qui ha hagut de carregar-se a l’esquena una resposta a la sentència guiada, essencialment, pel cor. I el que cal, encara que sigui de tant en tant, és cap.