Menys que un club

És el primer que em va passar pel cap el dia del referèndum, quan el Barça va decidir jugar a porta tancada contra el Las Palmas en comptes de negar-se a sortir al camp. El primer impuls de la directiva (o d’una part) es va empetitir davant la magnitud dels egos dels jugadors (o d’una part). Si l’1-O el Barça no va estar a l’altura amb la mar de fons que hi havia, sorprendria que, ara que el Tsunami Democràtic l’interpel·la, cedís a la seva petició, al capdavall anònima i, per com han anat els tuits i comunicats, amb un cert tuf d’amenaça. El club se sent més còmode fent-se un lloc entre multinacionals que implicant-se amb les prioritats del territori. Si la cosa canvia, però, procediré a retallar i menjar-me aquest article ben gustosament.