Recuperar el cinema en família

El cinema se situa al capdamunt de les preferències de casa en aquests dies de confinament obligatori. Hem recuperat un antic costum: veure pel·lícules junts, pare i fills (i menjant crispetes, ho confesso, fins que es van esgotar al súper). Ja no són els èxits animats del moment (L’edat de gel, films de Disney...) o un episodi de Star Wars. Amb els meus fills universitaris, ara hem atacat films notables dels darrers 30 anys (Lost in translation, El silenci dels anyells, Birdman, Nebraska...) i clàssics com ara Casablanca, que els ha encantat, excepte que veuen “els secundaris sobreactuats”. Els ho recomano. I si ho fan a canvi de veure també el que a ells els agrada (quid pro quo, que deia Hannibal Lecter), acceptem-ho sense dubtar.