El menfotisme també és contagiós

Torno a matinar per gaudir de la passejada fins a l’hora que em toca; per mi, massa d’hora. Però és el bé comú. Torno a veure civisme. I torno a casa sense haver anat al súper. No duia mascareta, però ja sortiré més tard, equipat adequadament. Cap al migdia, com que la majoria d’establiments a la costa han restringit horaris –i d’això tampoc em queixaré–, acabo a la Rambla de Sant Feliu. Em pregunten si en soc veí, i “sí”, també m’està bé; quatre cotxes policials més apostats pel passeig. Aparco i enfilo la rambla, però ja hi he començat a veure tertúlies en bancs, parelles que no fan pinta de tenir més de 70 anys i, de tornada a casa, una mica de tot. Potser diumenge toca festa de franges, o tot plegat s’ha relaxat. Però el menfotisme també es contagia i no sé si en cerquen la vacuna. No em vindria pas malament.