La banda sonora, l’essència d’un film

La missió no és ni de bon tros la millor pel·lícula que he vist, però sí que, al llarg de la meva vida, el seu record reverbera pel meu cos i ànima. La raó, molt senzilla: pel seu dramatisme èpic i per la manera com tracta sentiments primaris. El seu record sempre em ve acompanyat de la banda sonora d’Ennio Morricone. Com també la Marxa imperial, de L’imperi contraataca, de John Williams, em resumeix tot d’una les tres trilogies de Star Wars. Les bandes sonores no són una part important d’un film; són la seva essència, la seva translació al món immaterial. Tots dos amb les seves composicions poden dibuixar el més gran univers de l’imaginari del segle XX. Un encert reconèixer-les amb el Princesa d’Astúries de les arts.