L’APUNT
Un transatlàntic sense capità
Carregar la culpa del repunt del coronavirus als temporers i les seves “condicions laborals” (vitals, en diria jo) és un nou episodi tan innocent com lamentable de la política de la cortina de fum. Sembla que la responsabilitat de tot allò dolent sempre és i serà dels altres, perquè aquest govern sempre ho fa tot molt bé. Oi que se’ns va vendre que estàvem preparats per detectar i controlar els rebrots amb una xarxa de rastrejadors? Doncs aquí els tenim. I quan demanes per aquest dispositiu de recerca obtens la resposta habitual: silenci administratiu. Avui fa quaranta dies de la dimissió del secretari de Salut Pública, Joan Guix, per motius de salut. Que encara no hi hagi un substitut liderant la crisi deu ser culpa dels adolescents i el botellón.