Persistència a Bielorússia

La crisi política de Bielorússia desfermada arran de la darrera tupinada del president, Aleksandr Lukaixenko, ha tornat a demostrar la importància de la mobilització continuada al carrer com a forma de cridar l’atenció de la comunitat internacional en els règims autoritaris. La persistència –cansada i dolorosa– és l’únic camí perquè les cancelleries abandonin momentàniament el seu còmode immobilisme i, si més no, facin moviments diplomàtics que obliguin el règim a moure peça encara que només sigui per prometre un imprecís avançament electoral com va fer ahir Lukaixenko. Ara el perill és que el moviment es desinfli i el govern aprofiti qualsevol moment en què la guàrdia estigui més baixa per endurir la repressió. Persistir o perdre.