Fer política amb l’habitatge

Qui cregui que una llei aprovada en temps de descompte farà més digerible el problema del mercat de lloguer, o peca d’Il·lús o no diu tota la veritat. La motxilla que arrosseguem és el resultat d’herències encadenades, d’anys i panys de permetre que el mercat lliure hagi vampiritzat el sòl urbanitzable i de construir una quantitat risible de pisos socials que, a més, eren de venda i s’assignaven en aquells sortejos d’infaust record celebrats en poliesportius o centres cívics. És clar que és millor una llei que no res, però si, de debò, hi ha interès polític per refredar els preus, no hi ha més opció que equilibrar el mercat. És a dir, construir més habitatge públic. I això costa diners. I molts. Fer-se una foto al Parlament, per contra, surt bastant més barat.