El rajolí de l’aixeta

És trist, però la situació dels represaliats polítics, i sobretot la dels dotze condemnats pel Suprem, ja es veu que esdevindrà, per molt que el PSOE ho negui, una mercaderia que treu, no per negociar la fi del conflicte polític –això tindria lògica–, sinó perquè li aprovin un pressupost conjuntural. És curiós, i indicatiu de la seva nul·la voluntat real, que, sols quan s’atansen fites rellevants en què busca vots, La Moncloa obri un rajolí l’aixeta i iniciï gestos –que ja veurem si tanca, i com– que, és clar, l’independentisme no pot rebutjar. No hi ha negociació possible sense igualtat entre les parts, i aquí s’hi és a anys llum perquè, a banda que la solució és l’amnistia, l’indult funciona com una concessió discrecional d’una d’aquestes parts, per divina delegació reial.