Nècora, Copèrnic i Volhov

El Teatro Español va fer a l’octubre Fariña, que adapta el llibre de Nacho Carretero. Tot i el drama de la droga, els actors tenen una escena hilarant fent de jutge Garzón i de fiscal Zaragoza amb el diccionari a la mà. “Percebe? No”, diuen. I així vint tòpics gallecs més. “Nècora? Nècora! Operació Nècora!” Garzón va veure la funció i va riure. A Zaragoza, l’ego li impedia d’assistir i de riure de si mateix. A Catalunya l’humor va arribar amb Juan Ignacio Zoido, que sostenia que Copèrnic –astrònom polonès– no era un acudit de polacos per l’1-O, sinó que es volia “un gir copernicà”. L’últim acudit és que Volhov no és l’oda a la División Azul, sinó que volia ser Voloh (deu eslau de la fertilitat). Com el teatre i l’acudit original no hi ha res, Tácito.