Això no passa ni tan sols a Itàlia

La tornada del juny a la vida social va ser precipitada i temerària. Tot i saber que el virus era viu, governs i ciutadans volíem descarregar la tensió d’allò inconegut que ens passava i vam tirar milles. No es va fer cas de l’alerta que calia intensificar proves per aïllar positius i contactes. Però el darrer mes hem conegut en el nostre entorn molts més positius asimptomàtics o amb lleus símptomes que a la primavera. Tenim un retrat més real que la ceguesa del març. Els protocols troben els positius i els hospitals atenen molts més malalts lleus, i no només casos greus. I això també cal dir-ho en mèrit de la planificació professional. Perquè és fàcil la demagògia de l’“això només passa aquí” i no a Alemanya, Bèlgica o França. Ni tan sols a Itàlia.