L’APUNT
Kim Ki-duk, sempre a prop dels extrems
Durant la projecció de La isla (2000) a la Mostra de Venècia, una espectadora es va desmaiar en veure un actor empassar-se uns hams. Va ser atesa per Esteve Riambau, metge de formació, director de la Filmoteca i aleshores crític de l’Avui. El 2003 triomfava als nostres cines Primavera, estiu, tardor, hivern i... primavera, film contemplatiu i sensible sobre dos monjos que veuen passar les estacions i la vida des d’un petit temple enmig d’un llac. Kim Ki-duk era un cineasta d’extrems, que no deixava indiferent, però que triomfava als grans festivals. Malauradament, a la vida real, més que ser d’extrems sembla que va traspassar línies vermelles, i va ser acusat per diverses actrius del moviment #Metoo. Des d’ahir és una altra víctima de la Covid-19.