No tinguem por, siguem lliures

No ets lliure mentre tinguis por, han dit els savis. Per tant, ara no ho som, de lliures, perquè vivim atemorits per si emmalaltim, per si perdem éssers estimats, per si ens quedem sense feina... A efectes pràctics, la pandèmia i les seves conseqüències venen a ser aquell enemic exterior, causant de tots els mals, que episòdicament converteix societats fortes en col·lectius que es deixen sotmetre a polítiques més conservadores i restrictives dels drets aconseguits fins aleshores. És evident que la pandèmia ens està portant cap a aquest escenari en què els ciutadans caminem capcots, sota una espasa de Dàmocles, mostrant-nos més fràgils que mai. Siguem-ne conscients i rebel·lem-nos, neguem-nos a ser titelles controlats a través de la por.