Confinament urbanita

Doncs confinament municipal. Una altra vegada. I ara sense excepcions generoses. No ens podem moure del terme, i els negocis no essencials que, amb mil restriccions, poden obrir, només podran rebre clients del municipi. Cap problema en les ciutats mitjanes i grans, on hi ha gent per a tot. Però, i la Catalunya rural? Què passa en les moltes comarques on els serveis d’un poble també ho són per als del costat i que, sumats tots els seus habitants, potser ni omplen una illa a l’Eixample? Tothom s’ha de regir per les mateixes regles urbanes? Què costaria mantenir el confinament comarcal a les àrees amb menys densitat? Fins i tot el govern estatal, quan manava, va acabar fent excepcions a les zones rurals. Ja comença a ser hora que hi pensi una mica el nostre.