Urgències italianes

Giuseppe Conte, primer ministre dimissionari italià, té només unes hores per intentar trobar els suports que necessita per apuntalar un nou executiu. En plena emergència sanitària i econòmica, la política italiana es manté fidel a la seva millor tradició de forçar crisis de govern. Els partits al poder multipliquen les maniobres per mirar de forjar noves aliances i evitar haver d’anar a unes eleccions en què la dreta i la ultradreta són favorites. La pressió per trobar estabilitat és molt forta. Sigui quin sigui el desenllaç de les negociacions, el nou govern, amb Conte al capdavant o sense, té la urgència de gestionar els més de 200.000 milions d’ajudes que li ha assignat la UE. La recuperació econòmica no pot esperar.