‘Crash’ encara aixeca passions

Sempre m’ha sorprès aquella gent que va al cinema (el presencial, sí, aquell que té una sala fosca i una pantalla) i pregunta a la persona que hi ha a la taquilla quina pot entrar a veure. Potser sí que en alguna ocasió comptada hi he anat sense saber ben bé què anar a veure, però sempre ho he fet amb els deures fets i tenint algun títol entre mans. A Crash (David Cronenberg, 1996), que ara s’ha reestrenat a les sales, em deia el gerent d’un cinema que de mitjana en surten a mitja projecció uns tres espectadors al dia (als noranta en sortien a cabassos). Em faig creus que això encara passi, però ves si és perquè no podien més i necessitaven deixar anar les passions enceses pel film al pàrquing. Mentre no deixin l’hàbit... d’anar al cine.