La censura que vam patir alegrement

Quan fa alguns mesos Antonio Beneyto va morir per coronavirus vaig descobrir que la majoria dels seus llibres els tenia escampats per la meva biblioteca desmesurada. Com si el poeta no hagués volgut marxar del tot intento ajudar la família valenciana. I, com a recompensa, ell em saluda presentant-se de sobte. L’última aparició ha estat en un llibre sobre la censura, dedicat a la mare, en el qual fa entrevistes a autors absurdament amputats com Foix, Brossa, Joan Oliver, Porcel, Rodoreda, Candel, Pàniker, Villalonga, Espriu, Pla i molts altres. El gran Josep Maria Gironella li contesta que “la paraula censura resulta humiliant, grotesca, indigna d’un país civilitzat”. Estem parlant del 1975, senyor Pedro Sánchez!