L’APUNT
Obrir massa quan no toca
Des del despatx confinat, patint per comprar el pa on no tocava el dia que no tocava –la nena va a escola al municipi veí; tenia coartada–, de sobte tot s’obre i l’àrea metropolitana de Barcelona es col·lapsa de sortida. Motoristes neerlandesos Ridaura amunt i avall; autocaravanes noruegues en ruta; aparcaments a platja i muntanya plens; i les autoritats serrant dents perquè la corba puja i ve Setmana Santa. Ja ens tornem a veure crucificats paint la mona, igual que els Reis van portar carbó i dos mesos de confinament, i la síndrome postvacacional d’estiu va ser la segona onada. Cal que tothom treballi, però potser convé oblidar els ponts i poder gaudir amb més moderació d’un cap de setmana qualsevol, com el passat massificat, però més sovint i repartits. Obrir quan toca.