Josep Roca proposa parlar de la seva ex

No s’espantin. Tampoc es pensin que Josep Roca és un pesat tan pesat com Emmanuel Carrère. No. Roca és un veterà escriptor, amb un llarg currículum, que ens proposa a La meva ex-Barcelona (Laertes) endinsar-nos en la memòria mitjançant cites en locals oblidats o referents de “quan la nit de Barcelona era una festa”, manllevant el títol del cèlebre Hemingway. Si es volen divertir més enllà del revival, el quadern és una delícia, tant pel “recordo sostingut”, que actua com una tornada de Georges Perec, com per la profunditat i el sentiment, quasi aforístic, que el llibre destil·la. Tota la fauna i flora barcelonina vuitantera desfilen per aquesta ex-Barcelona, de la qual Roca es va divorciar, “tot i quedar com a bons amics”, de mutu acord.