Vida de carrer

Va ser una coincidència feliç que la plataforma Rebel·lió o Extinció aconseguís tallar al trànsit la gran via de Jaume I de Girona el mateix dia que els comerciants del centre organitzaven la primera botiga al carrer des que la covid va entrar en les nostres vides. La pandèmia ha tingut alguna cosa de foscor cavernosa, de tristesa troglodita anterior a tota forma de civilització, amb la gent privada de llum, de socialització, d’aventura. Ahir Girona, amb els cotxes proscrits i els ciutadans omplint les terrasses dels cafès i les parades del comerç, era una projecció de les dues cares de la realitat amb què hem hagut de conviure el darrer any, fent equilibris entre allò que és inhòspit i allò que pot ser esperançador. Potser al final ens en sortirem i tot.