L’APUNT
Guanya la banca
Punys alçats, cants de La Internacional i alguna bandera de l’extinta URSS per arrodonir l’escenografia. L’1 de Maig és una mica això, però també, o sobretot, aquella jornada en què guanyen una tímida visibilitat les reivindicacions de tants treballadors escanyats per una crisi que és, sobretot, de model. I així, amb el micròfon a la mà, per un dia parem l’orella i escoltem testimonis en primera persona de tancaments de grans o petites empreses o d’expedients d’ocupació que esquitxen tots els sectors. Com el de la banca. La mateixa en què els seus directius cobren sous d’escàndol, ofeguen els clients amb comissions i, ara, anuncien acomiadaments massius enmig de tants i tants silencis còmplices. Perquè la banca sempre guanya. Però perquè la deixem guanyar.