L’APUNT
Balanç d’una setmana a 30 km/h
Els conductors fa una setmana que estem sotmesos al compliment del nou límit urbà de 30 km/h de velocitat màxima. El meu balanç, per ara, és més aviat esquizofrènic. A estones, bé: tot gira més tranquil i hi ha menys risc de fer mal a algú. A l’hora d’incorporar-se a la circulació, hi pot haver més marge, però segons com la processó que acumula el vehicle que fa el que toca ho dificulta. I a estones, nervis: el del cotxe del darrere t’intimida, un altre t’avança temeràriament en contínua. I l’irresponsable de torn, de l’accelerada tronadora i el tub d’escapament modificat, desentona encara més. Els ressalts, en canvi, ara sobrarien. Fan frenar a 20 i tornar a accelerar. CO2 innecessari, en espera dels elèctrics. Els motors de combustió pateixen, també les suspensions, i els radars –i em sap greu dir-ho– serien més eficients per a l’atmosfera, per malmetre menys paliers i per a les finances municipals.