Més ordenances i menys llei marcial

Amb la pandèmia, hem assumit les mesures excepcionals i restrictives com un mal necessari. Les hem anteposat al respecte als drets civils, encara que fos de mala gana, perquè podien ajudar a preservar el dret no menys preuat a la salut i, sobretot, perquè se suposava que eren d’aplicació passatgera. Però cada vegada que se n’aixeca alguna i es retorna la llibertat a la gent, no només els governants se’n penedeixen de seguida, sinó que bona part de la població els fa costat exigint la immediata reinstauració de la llei marcial. Tants anys de dictadura passen factura. Ni tan sols recordem que ja hi ha ordenances municipals per regular la vida al carrer i que és el tancament de bars, i no la suspensió del toc de queda, el que propicia els botellots.