Bancs, pisos i accés a l’habitatge

Hi ha gent amb qui no pots negociar amb bones paraules o apel·lant a la seva responsabilitat social i sensibilitat. Els bancs, per exemple. Amb el tema dels habitatges de la seva propietat i que mantenen buits –mentre cada cop a més gent li resulta dificilíssim accedir a un pis– no hi ha sentiment de solidaritat que valgui. Tant és que aquestes corporacions hagin sobreviscut gràcies als diners públics del rescat. L’únic llenguatge que entenen –a part del dels guanys econòmics– és el de l’amenaça de les sancions, si són prou potents. Està sent així a municipis valents com ara Arbúcies, on han aconseguit algunes cessions per a la seva flamant borsa d’habitatge de lloguer per a joves. De moment en són pocs, però tot és començar.