El tràiler, no la pel·lícula

A l’hora de promocionar cinema el tràiler continua sent indiscutible. A diferència d’altres tècniques de marxandatge s’ha aprofitat el potencial que proporcionen els mitjans digitals i les xarxes socials. El dia que s’estrena, el tràiler, no el film, tothom el té a la seva disposició, a un clic, encara que no ho vulgui ni el vulgui veure. Tenim la sensació, però, que el tràiler eclipsa l’obra major i molt sovint veient-lo ja en tenim prou. Sigui perquè als realitzadors els rellisca resumir la pel·lícula sencera en pocs minuts, sigui perquè cada vegada més no en fan un sinó tres o quatre. Amb el nou Bond, No time to die, ja n’he perdut el compte, suposo que perquè l’estrena s’ha posposat tantes vegades. En aquesta, però, m’hi trobaran.