Tres crisis encadenades

La crisi immobiliària del 2008 va començar a capgirar el taulell; després, el rebot del 2012 i, quan la cosa es mig arreglava, la pandèmia. Pel camí hem perdut molts llençols en cada bugada. I massa gent, rentadora i pis. Els serveis socials no donen l’abast. La solució, ara, passa per més despesa pública, fons europeus. Més recursos en forma d’ajut, però que com ahir lamentaven els que hi entenen, en la jornada #EnClauDeFutur, la burocràcia dificulta que arribin arreu. Entre les receptes, avançar-se als problemes i ser més empàtics des dels serveis socials, col·lapsats i amb recursos humans migrats –no direm els econòmics– o, com defensen sindicats i cambres, facilitar llocs de treball, acompanyar en l’educació o repartir l’escassa feina futura, com a nova riquesa. Amb permís dels robots i de la factura de la llum.