Els bolets de Rodalies

Des que aquella senyora que viatjava en un tren de Rodalies va trobar bolets al sostre del vagó, em crec qualsevol cosa que em diguin sobre el servei ferroviari d’aquest país, per més inversemblant que sembli. La limitada inversió que l’Estat hi destina –i que, al marge de l’anècdota micològica, es plasma en retards constants, defectes a les vies o insuficiència de trens– es contradiu amb el missatge institucional de la sostenibilitat, el foment de l’ús del transport públic, etc. És per això que és una bona notícia l’anunci de la Generalitat d’assumir una d’aquestes línies, a Lleida, com a pas previ –espero– a gestionar-les totes. El sol fet que se’n faci càrrec el govern català no és garantia de res, és cert, i encara menys si no té massa diners. Però serà difícil no fer-ho millor.