Quan l’enemic és a les portes

La situació que es va viure dijous a la nit durant un concert organitzat pel Consell d’Estudiants de la Universitat de Girona ens obliga a tots a pensar una mica. Tots tenim ganes de gaudir i deixar enrere aquesta situació en què, i és cert, s’han retallat certes llibertats. Molts joves tenen ganes de gresca i és absolutament legítim. Però d’aquí a voler entrar en un concert, que era gratuït, com qui diu per la força, ens fa reflexionar del que som capaços quan fiquem més de tres persones dins un Seat 600. Resultat: no pensem individualment, pensa el conjunt, és a dir, ningú. Amb la pressió a les portes van entrar 5.000 persones on només n’hi podien haver 1.800. Culpable? Segurament ningú individualment, però sí col·lectivament. Més seny.