La televisió no era el problema

Un estudi recent revela que la mitjana de consum diari de televisió a l’Estat és de 206 minuts per persona, poc més de tres hores i mitja, just per veure una pel·lícula i el telenotícies, amb els anuncis d’entremig. Potser encara semblarà massa, però sorprèn saber que és l’indicador més baix des de 1993, l’any que es van estrenar Doctor en Alaska o A las ocho con Raffaella, posem per cas, quan encara tenies l’opció, si no hi havia res de la programació que et fes peça, d’agafar un llibre, quedar amb els amics o anar-te’n al cine o a passeig, en el bon sentit. Què ha passat al cap de quasi trenta anys? Que aquí estem, amorrats a la pantalla del teletreball tot lo dia, impedits de socialitzar-nos per la pandèmia i sumits en la cretinització general.