L’APUNT
M’agraden les hòsties
M’agradaven les hòsties, les que feien les monges de la Providència per a les parròquies d’Olot i sortien defectuoses i que la mare, de tant en tant, em comprava per quatre rals. Pa d’àngel en deien. Sí, monges, pa d’àngel, convents i capellans... Més enllà del fet religiós en si, hi ha una cultura catòlica –la gastronomia n’és una part–, que, ens agradi o no, l’hem mamat. Cal que ho tingui en compte el Ministeri de Cultura que tramita la candidatura a la Unesco del pessebrisme. El considera des de molts vessants, fins i tot l’econòmic, i això està molt bé. Alerta, però. Cal que també tingui clar que en un pessebre hi ha d’haver una parella amb un nen i, encara que al papa emèrit Benet XVI no li sembli bé, un bou i una mula. Si no, també està bé, molt bé, però no és un pessebre.