L’APUNT
El farro de la meva tia Selu
Els naps que en Marcelino conreava a Sant Cristòfor, el fajol que inundava els camps d’Olot i Batet i el farro que ahir es podia comprar a Bianya i el de la tia Selu són només tres exemples d’aliments que, sobretot, eren per al bestiar o, en l’últim cas, un dels anomenats menjars de pobre. Qui no hagi tastat el farro adobat amb cansalada virada –ep, sense pastilla de caldo–, uns peus de porc amb naps cuinats fent xup-xup o unes autèntiques farinetes de fajol –les de la Carme de Batet són úniques– no pot saber que es tracta de superaliments d’alta gastronomia. Bé, quedi per a la reflexió de tots plegats, mentre cuino farro com el que feia la meva tia Selu, al cel sia, a l’estufa de serradures de Costabella.