Miró contra el mercadeig

Una de les coses que em posen més nerviosa d’Arco és aquesta cosa descomunal del diner, que en contacte amb l’art s’infla encara més amb l’esnobisme i l’escàndol. En l’edició d’aquest any, la gran notícia és que l’obra més cara serà un Miró de l’any 1973, amb un preu de sortida de dos milions d’euros. Molt bé, i què? Potser no és ni tan sols un dels millors quadres del pintor, però és un Miró i val dos milions. Per al mercat, amb això n’hi ha prou perquè el fet sigui apoteòsic. Per a tots els altres, el més recomanable és seguir llegint la immensa biografia de l’artista que li ha dedicat Josep Massot a Galàxia Gutenberg, centrada en els anys del franquisme, quan va pintar aquest quadre avui milionari i malvivia a Barcelona amb 320 dòlars al mes.