L’APUNT
Miró contra el mercadeig
Una de les coses que em posen més nerviosa d’Arco és aquesta cosa descomunal del diner, que en contacte amb l’art s’infla encara més amb l’esnobisme i l’escàndol. En l’edició d’aquest any, la gran notícia és que l’obra més cara serà un Miró de l’any 1973, amb un preu de sortida de dos milions d’euros. Molt bé, i què? Potser no és ni tan sols un dels millors quadres del pintor, però és un Miró i val dos milions. Per al mercat, amb això n’hi ha prou perquè el fet sigui apoteòsic. Per a tots els altres, el més recomanable és seguir llegint la immensa biografia de l’artista que li ha dedicat Josep Massot a Galàxia Gutenberg, centrada en els anys del franquisme, quan va pintar aquest quadre avui milionari i malvivia a Barcelona amb 320 dòlars al mes.