El buit que deixa el bisbe Pardo

De les converses –poques, és veritat– que vaig tenir com a periodista amb el malaguanyat Francesc Pardo en vaig deduir que era, en essència, una bona persona. I ho dic sent conscient que aquest qualificatiu és el millor que es pot dir d’algú. En aquella impressió vaig coincidir amb altra gent i arran de la seva mort, la setmana passada, ha quedat corroborada pels comentaris provinents tant de sectors que no resulten sorprenents com d’altres gens sospitosos de combregar amb les idees d’un bisbe catòlic o amb la seva gestió. No confonguem ser bona persona amb ser ingenu. Pardo no ho era, d’ingenu. Va ser un home dialogant, tolerant i ideològicament obert; d’aquells que són indispensables quan hi ha tempesta. Es trobarà a faltar.