Més pobres i desconfiats

Els preus no paren de pujar. Ja no n’hi ha prou amb comprar marques blanques. Amb una inflació situada ja en el 9,5% moltes famílies el que fan és no comprar. Anar reduint a la mínima expressió la llista de la compra. I també els desitjos. El govern català es reuneix, una vegada i una altra. Ja té quantificat el cost econòmic de la guerra. 750 milions d’euros, diuen. I prometen consens, un front comú per demanar més diners a Madrid. Com si això fos tan fàcil... I, mentrestant, arriben els fons europeus, els Next Generation, els que ens havien d’obrir les portes del futur després de la pandèmia... Però aquests ni els veiem, és clar... Ja estaven adjudicats abans de la guerra. Algú es pot sorprendre de la desafecció cap a la política?