L'apunt

L’APUNT

Joan Vigó, el 118 dels ‘alabatres’ de Labreu

Aquests dies de Setmana de Poesia m’arriba un paquet de l’Ester Andorrà, que tantes alegries ens ha donat els últims anys, a l’editorial Labreu. Es tracta del número 118 –118!– de la col·lecció Alabatre, que ha donat a conèixer, ha recuperat o ha fet triomfar infinitat de veus. Pot semblar una rucada, però Catalunya sense la poesia es quedaria sense March, Verdaguer, Maragall, Sagarra, Foix i una llista llarga. No seria ni la meitat del país que és, ni tindria gairebé imaginari. La poesia també ens ha cohesionat dins del domini lingüístic. Són tan a prop Fuster, Estellés o Costa i Llobera gràcies a la nostra poesia compartida. Aquest 118 es diu Saurí del nom i té versos encertats com ara aquests: “La línia clara ens fa de fil / allà on el món /perd sorrut les etiquetes.” Llegim-los!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.