Les cartografies de Carles M. Sanuy

A diferència d’altres poetes que vaig conèixer a mitjan anys vuitanta –que van sortir amb molta força i després es van diluir–, Carles M. Sanuy ha tingut una navegació lenta, cabotatge, en deia un amic comú. La seva obra ha anat per uns meandres que aquest any han desembocat en la publicació de El llum del cartògraf. A l’ombra negra dels turons,que va obtenir el premi Mallorca de poesia el 2021. El poeta de Balaguer fa pràcticament el mateix que aleshores –en aquest cas em recorda el cas d’Albert Roig– mantenint el poema breu, introspectiu, portat a les últimes conseqüències. Hi ha imatges de clàssic com quan escriu “la tristesa esvelta dels pollancres” d’una manera que quasi els veus entre la pluja, que assota també els carrers. Gran llibre!