L’urbanisme de calor insuportable

Aquests dies de calor, quan camino per segons quines places i carrers me’n recordo dels ancestres de l’urbanista i de l’autoritat municipal que ha dissenyat i donat el seu vistiplau, respectivament, a superfícies de formigó i asfalt inhòspites, sense ànima, amb pocs o cap arbre que aportin frescor. Aleshores, com que s’acosten eleccions, intento fer memòria de quin partit era l’Ajuntament quan van construir aquella bestiesa, per tal de votar en conseqüència l’any que ve, i m’adono, ai las!, que la ximpleria de les places dures és un fenomen transversal i es pot atribuir a alcaldes de tots colors, inclosos els que s’omplen la boca de lluita contra el canvi climàtic i asseguren que la seva prioritat és el benestar de les persones. Estem perduts.