Quin preu pagaríem per la felicitat?

Què acceptaríem pagar, suportar, a canvi de la felicitat? I si la nostra felicitat i benestar depengués del dolor d’un tercer? D’un nen? La felicitat és banal, intel·lectualment parlant? En canvi, per què l’art accepta obertament el mal i el dolor? Quins elements hauria de tenir i no tenir una societat que aspirés a la felicitat col·lectiva? Aquestes i altres preguntes les planteja la mítica autora nord-americana de ciència-ficció Ursula K. Le Guin (1929-2018) en un sol conte, Quienes se marchan de Omelas, bellament i luxosament editat per Nórdica, amb efectives il·lustracions d’Eva Vázquez i traducció de Maite Fernández. Un llibre objecte amb un magnífic contingut. El plantejament de l’autora es tanca de manera desassossegada, perquè no tothom accepta el preu. I marxen.