L’APUNT
La quarta taula
Després de dues taules per posar bases i garanties al diàleg, ahir ja s’esperaven concrecions. I n’hi va haver en els clams històrics del català a Europa i a les Corts, benvingudes però massa escadusseres i potser pròpies d’altres fòrums. Alhora, l’anunci encara inconcret d’impulsar canvis legislatius enguany per frenar la repressió va sonar molt millor en boca de Vilagrà, que hi veu un inici d’harmonització amb democràcies europees que pot conduir a l’autodeterminació, que de Bolaños, que ho presentava com una rendició independentista al marc actual. Ja es va avisar que serà lent i cal paciència, però la quarta taula s’albira clau per certificar la voluntat real de La Moncloa, ergo el rumb futur. I, si hi va tothom, segur que s’hi tindrà més força.