Foc, pluja i platja

Tot evoluciona ràpid, la tecnologia és imparable i ho volem tot i, si pot ser, a l’instant. El cost és cada vegada més evident, perquè no hi ha hagut evolució social ni individual responsable. La vida al camp s’ha abandonat, han desaparegut conreus i han crescut boscos acompanyats d’urbanitzacions que fan cada vegada més difícil la gestió d’incendis, però la gent es queixa de la manera que se’n prioritza l’extinció. Arriben pluges fortes que ho arrosseguen tot i obliguen a tancar 21 platges perquè tota la merda generada pels humans al terra va a parar al mar, el principal abocador del món. Segur que algú s’ha queixat que en ple segle XXI això s’hauria de poder evitar. Som així. La culpa és negra i ningú la vol.