Els brams de la vergonya

Servidor vaig ser l’encarregat de cobrir per a aquesta capçalera l’acte d’homenatge que es va fer a les Rambles un any després dels atemptats del 17-A. El record és el d’una jornada d’ignomínia per l’actitud que van exhibir un grup d’espanyolistes exaltats, que es van dedicar a cridar consignes de suport a Felip VI com si estiguessin en un camp de futbol qualsevol. Vergonya aliena. Exactament la mateixa, ni un gram menys, que la que provocava veure ahir uns hiperventilats de l’estelada comportant-se més o menys igual. En un cas i en l’altre, la cosa no va ni d’ideologies o banderes, sinó d’un concepte més bàsic: el del respecte a unes víctimes que l’últim que es mereixen són aquesta mena de numerets.