La força del destí

La desconfiança endèmica dels italians cap als seus dirigents polítics –encunyada amb aquella famosa dita, “piove, governo ladro”– no ha pogut evitar que les urnes entreguessin el poder a una formació desacomplexadament ultradretana. Tan preocupant com la victòria d’un partit postfeixista a Europa és la incapacitat de l’oposició liberal i d’esquerres per haver-ne frenat l’ascens, i l’esgotament i el recel profund d’una ciutadania que se sent permanentment ignorada i humiliada per la seva classe dirigent. L’arribada llargament anunciada de Meloni i els seus Germans d’Itàlia s’ha esperat amb resignació, com si fos la manifestació d’una llei inexorable del destí. Per això tanta gent no es va ni molestar a anar a votar.