Serrat només és un (mal) exemple

Encara cueja la polèmica de l’últim concert de Serrat, en què es va passar al castellà perquè algú, entre els 15.000 assistents, li ho va exigir. I ell ho va reblar: “Así nos entenderemos todos.” Deixem al marge el cantant, però; ell no és el motor del conflicte, només és una de les dents de l’engranatge destructor, similar al dels mossos d’esquadra, comercials de tota mena, personal sanitari i un extenuant etcètera que en conversa oficial usen el català però entre ells es passen al castellà. O a l’augment de l’ús del castellà en els diàlegs en novel·les en català. Era més bonic quan el català estava perseguit, quan era clandestí. Ara sembla que defensar-ne l’ús és de dretes, d’intransigent. Per sort, només és cultura (i identitat), un trist 1,5% del pressupost...