Escric un article sobre feminicidis i algun lector respon que “ja cansa el monotema”. El fill d’una amiga, un jove de 23 anys, diu sentir-se incòmode cada cop que es parla d’un crim masclista. “Jo soc feminista, però no m’agrada que ens fiquin a tots en el mateix sac”, argumenta. Ho sé. No és un tema fàcil. Hi ha moltes arestes, moltes casuístiques. I evidentment Catalunya no és Afganistan ni Iran. Tot això és cert. Però cal continuar informant, cal continuar denunciant i alertant. Perquè encara hi ha massa homes que no respecten les dones, que no les saben estimar. Molts homes que quan es parla de cures no se senten al·ludits. I també moltes dones que aguanten situacions insuportables, en silenci, perquè tenen por. I això ha de canviar.