No esborrem la història, no del tot

El nom d’un carrer no deixa de ser un pacte social. Seria molt fàcil de retirar si no fos pel merder que genera als veïns que hi viuen. Hi ha carrers, però, que tenen un nom ben galdós, d’alguna figura històrica, local o no; un prohom, vaja. Amb el temps i la revisió, el canvi de criteris i de moral, resulta que aquell bon senyor, aquell mecenes que havia fet tant per la població i que brilla a la placa, era tot un senyor un esclavista. I s’acorda de canviar el nom. Hi estic d’acord. Però no retirem el nom per retirar-lo. No esborrem la història. No hi seria de més posar-hi una placa per recordar que aquell senyor era una esclavista, o el que sigui que fos, per conscienciar-ne. Diuen que la història el que ensenya és que no ensenya res. No ho fem realitat.